Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus. El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar (755) i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder. Participà en el setge de Toledo (764).