Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània (19 h/km2). Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika. Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s. IV aC, que hi obtenien vori, eren habitades per pobles negres paleolítics (la vall d’Olduvai és un dels jaciments humans més primitius). Aquests primers pobladors foren desplaçats per tribus bantús als s. VII i VIII, l’expansió de les quals coincidí amb la introducció de plantes procedents del SE asiàtic (bananers, cocoters) i amb l’organització del tràfic d’esclaus. Al s. VIII hi arribaren les primeres expedicions àrabs. A partir del s. XIII, els bantús costaners s’islamitzaren i adoptaren el suahili, idioma comercial de l’Àfrica Oriental. Al s. XVI els portuguesos arribaren a l’Àfrica Oriental i a Zanzíbar, però finalment en foren expulsats pels àrabs d’Oman, que hi fundaren soldanats vassalls. El soldà de Zanzíbar, Majid (1856-70), fundà Dar es Salaam. L’any 1884 els alemanys hi establiren un protectorat, més tard convertit en colònia (1891), que fou explotada per la Companyia Alemanya de l’Àfrica Oriental. Els alemanys hi imposaren conreus d’exportació (cafè, tabac, copra), arraconaren la població africana a les terres més pobres i construïren dos ferrocarrils. Les revoltes, especialment la de 1905-07, foren durament reprimides. La Primera Guerra Mundial afectà la colònia, on 2 000 soldats alemanys i 10 000 d’africans, a les ordres de Von Lettow, resistiren fins a la fi del 1918. El país fou traspassat per la Societat de Nacions a l’administració britànica (1922) i els grans dominis alemanys passaren a mans britàniques, índies i sud-africanes. La crisi del 1929 perjudicà la seva economia exportadora; en canvi, la Segona Guerra Mundial afavorí el seu rellançament econòmic. El procés descolonitzador fou relativament pacífic. El 1955 es constituí un primer parlament autònom i el Tanganyka African National Union (TANU) de Julius Nyerere —partit nacionalista fundat el 1950— vencé en les primeres eleccions legislatives (1958). L’administració local fou ocupada pels africans i el 1961 el país assolí la independència. Nyerere, elegit president de la república (1962), instaurà un règim constitucional, progressista, de signe presidencialista i de partit únic, aliat a la Xina popular. El 1964, gràcies a l’habilitat política de Nyerere, Tanganyika s’uní amb Zanzíbar i formà el nou estat de Tanzània, tot i que aquesta unió no ha estat mai exempta de tensions.