Descoberta per l’empresari Matías Colsada, amb qui estigué vinculada professionalment i sentimentalment, la seva trajectòria restà associada a l’esplendor final de la revista musical a l’Estat espanyol.
Des de la dècada de 1970 protagonitzà nombrosos espectacles a Madrid i, especialment, al Teatre Apolo de Barcelona, on es consolidà com una de les grans estrelles del Paral·lel —era coneguda com “la reina del Paral·lel”—. En aquest teatre protagonitzà títols com ¡Esta noche...sí! (1969), Una rubia peligrosa (1970), Venus de fuego (1972), Yo soy la tentación (1974), Seductora (1979), La dulce viuda (1980), Deseada (1984) i Taxi, al Apolo (1993). Sovint actuà al costat dels còmics Luis Cuenca i Pedro Peña, i estrenà espectacles com Un reino para Tania (1983) i ¡Hola Tania!... ¿Te han pinchado el teléfono? (1994-95).
També intervingué en el cinema amb Las alegres chicas de Colsada (1983), dirigida per Rafael Gil, i protagonitzà la comèdia musical Bésame, Johnny (1988).