Anomenada Ṣoan a la Bíblia, hom l’ha identificada amb l'Avaris dels hikses. No és fins a la dinastia XXI (1085-945 aC) que apareix a les fonts amb el nom de Djani, d’on el Tanis grec. La seva antiguitat sembla remuntar-se al Regne Antic (2686-2181 aC). Durant el segon Període Intermedi fou la capital de les dinasties XV (1674-1567 aC) i XVI (1684-1567 aC), època durant la qual es deia Avaris. La seva presa per Ahmosis significà la fi de la dominació hiksa a Egipte. Durant la dinastia XXI, passà de seu del nomós XIV del Baix Egipte a capital de tot el país. Entrà en decadència a partir de la XXVI (664-525 aC) per la competència de Sais. Les excavacions de Tanis (obra, sobretot, de P.Montet, 1929-51) han lliurat importants vestigis: el Gran Temple; columnata palmiforme, divuit obeliscs, avui destrossats, esteles i estàtues de Ramsès II, llac sagrat del regnat de Nectaneb II i necròpoli reial amb tombes dels faraons de les dinasties XXI-XXII. Aquest conjunt era delimitat per un mur obra de Psusennes I (~1055-1037 aC), una de les entrades del qual és la porta monumental de Šešonq III (~821-783 aC). A l’exterior d’aquest clos hi ha el Temple de l’Est i el d’Horus. Llur àrea era delimitada pel mur de la vila, dintre el qual quedava englobat igualment el primer recinte o del Gran Temple.