tanzīmāt
*

f
pl
Història

Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.

Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada (contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós), motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV. Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers (supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport) i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació de les reformes no tingué lloc fins a l’adveniment d'Abdülmecit I, i consistiren en la proclamació de la igualtat jurídica de tots els súbdits independentment de la religió o la nacionalitat, en l’adopció de sistemes judicials i administratius europeus, en l’establiment d’imposts dirigits a l’estat, en el servei militar no superior a cinc anys i en una tímida reforma de l’ensenyament.