Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany. Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica. Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria i en la indústria química són proveïts de taps de vidre esmerilats troncocònics, els quals, ultra ésser incorruptibles i inatacables pels líquids, tenen una adherència i un ajust notables. Els taps emprats en les botes són generalment troncocònics i de fusta, mentre que els dels bidons, les llaunes i d’altres recipients metàl·lics o de plàstic solen ésser metàl·lics o de plàstic, i roscats. En les instal·lacions industrials, màquines, vehicles, etc., són emprats molt diversos tipus de taps especials.
m
Oficis manuals
Tecnologia
Taps metàl·lics per ampolles de vidre
© Istockphoto
Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.