Un taquímetre és essencialment un teodolit, però amb una ullera de dimensions molt grans, que mesura les distàncies, i, a més, la graduació dels cercles és feta en el sentit directe. La ullera sol ésser proveïda d’un nivell d’aire per a anivellar l’aparell, però algunes vegades hom l’empra també per a la correcció de l’eix de l’alidada i per a la del cercle vertical. El taquímetre fou inventat per Porro i perfeccionat, més tard, per Moynot i Goulier; actualment hi ha dos tipus de taquímetres: els denominats ordinaris, que mesuren les distàncies obliqües, i els autoreductors, que donen directament les distàncies horitzontals. Entre aquests darrers cal destacar els taquímetres electrònics, que disposen d’un distanciòmetre o d’un geodímetre per a la mesura de les distàncies. La precisió de tots aquests aparells és molt més petita que la dels teodolits, i en els casos més favorables arriba fins a un minut d’arc.
m
Geografia