Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr, que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat (procedents, sobretot, de donacions i de quotes). Els seus adeptes reben diversos noms: ihwān (germans), faqīr ( faquir) o dar-wīš ( dervix), segons els països. Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa (rābiṭa, zāwiya), també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic. Les principals han estat la baktasitta (Bektaşi), l'ahmadia i la sanusiyya (sanussi).
f
Islamisme