És situada en un petit turó (149 m alt.) vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia. Fundada al començament del s. X aC, durant els s. VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents. Al s. IV aC s’uní a Roma com a estat federat. La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al s. VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom. Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges. Possessió dels Estats Pontificis (s. XIV), Eugeni IV li tornà la seu episcopal i el títol de ciutat (1345). El 1922 recobrà el nom primitiu. Conserva nombroses restes de la ciutat etrusca, com ara muralles, restes d’un santuari, etc, però sobretot és importantíssima la necròpoli, amb cambres funeràries subterrànies ornamentades amb pintures. Hi ha també algunes restes de l’època romana, com les termes, amb mosaics i inscripcions. Són també importants alguns monuments de l’època medieval, com l’església de Santa Maria di Castello, començada cap al 1121, d’estil llombard. Del s. XIII és l’església de San Pancrazio i el conjunt de torres anomenat Palazzo dei Priori. La catedral conserva el cor de l’època gòtica (s. XV), però fou reconstruïda cap al 1656. Dels edificis civils cal esmentar el palau Vitelleschi (1436), seu d’un important museu d’antiguitats.