tàtar

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.

La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina. Hi ha nuclis de parlants als Balcans. Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària.