Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general (1293-94), i represa més tard a l'Ars generalis ultima (1305-08). Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions. Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art. Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i determina llur relació mutual. La taula permet així de trobar amb facilitat, a propòsit de cada qüestió, el subjecte i el predicat dels judicis i el terme mitjà dels futurs sil·logismes, atenint-se només al significat de les lletres i afirmant o negant o concordant entre ells els principis corresponents.
f
Filosofia