tautotopònim

, 

m

Lingüística i sociolingüística

Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents.

Són exemples de tautotopònims vall d’Aran (Aran, d’origen basc, vol dir ‘vall’), desert del Sàhara (Sàhara, d'origen àrab, vol dir 'desert'), salt de Sallent (Sallent és un derivat de sallir, del llatí salire, que significa 'saltar'), etc.