Fou concebuda per l’economista nord-americà James Tobin, el qual la suggerí l’any 1972 per frenar l’especulació entre els canvis de divises després que els Estats Units abandonessin (1971) el patró or com a referència del dòlar, posant fi al sistema que havia regit des de la conferència de Bretton Woods.
La idea d’aquest impost, que mai ha estat pròpiament aplicat, o un de semblant, fou recuperada a partir dels anys noranta del segle XX arran de la crisi financera asiàtica del 1997, i també per sectors de l'altermundisme, que la consideren un correctiu per a aconseguir uns mercats més equitatius, proposta de la qual el mateix Tobin es distancià.
Més recentment, amb motiu de la crisi financera global del 2008, des de la Unió Europea la implantació de la taxa ha estat suggerida com un mitjà per a prevenir l’acumulació de deute excessiu per part dels estats. Tanmateix, molts economistes han posat de relleu les dificultats de la seva aplicació, centrades en els costos addicionals que comportaria i la necessitat de ser acceptada universalment per tal de ser efectiva. Hom també assenyalà que la taxa Tobin repercutiria finalment en els consumidors i clients de les entitats financeres, entorpint d’aquesta manera l’activitat econòmica.