La ciutat de Tbilisi és situada a banda i banda del Mtkvari (o Kura) en una estreta vall al peu del Mtacminda. Al costat de la part vella de la ciutat, que conserva el seu aspecte tradicional, hi ha una part moderna sorgida arran del creixement demogràfic. A part les funcions administratives i culturals pròpies d’una capital, té fàbriques de maquinària, indústries tèxtils (seda), de la fusta i alimentàries, a més d’una important artesania. Fundada al segle IV, per la seva posició de cruïlla de vies de comunicació fou disputada sempre per bizantins, perses, àrabs i turcs. Fou la capital del regne de Geòrgia. Amb tot el país, fou annexada a Rússia el 1801. Durant el règim soviètic, en 1922-36, fou la capital de la Rs. de Transcaucàsia i, dissolta aquesta, ho fou de la Rs. de Geòrgia. Desapareguda l’URSS, esdevingué de nou capital de l’estat independent de la República de Geòrgia (1991). Entre els seus monuments cal destacar la catedral, o església de Sió (segle VI, amb afegits dels segles XII-XIII), de planta cruciforme i amb un cimbori octagonal, que té baixos relleus i frescs, l’església d’Ančiskhat (segle VI) i l’església de la Mare de Déu de Metekh (segle XIII). Un castell medieval, restaurat al segle XVII, domina la ciutat.
Vista de l’església ortodoxa de Kasweti (1904-10)
Corel