Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre: British Drama Today (2001), que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador confrontant-lo a realitats que la societat tendeix a amagar. Per a Sierz, els tres màxims exponents d’aquest teatre foren Sarah Kane, Mark Ravenhill i Anthony Neilson, que juntament amb molts altres autors contribuïren a formar una nova sensibilitat estètica molt influent sobre el teatre de text a l’inici del segle XXI.
m
Teatre