La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral. En el seu treball Postdramatisches Theater (1999), Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual. El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha estat molt discutit per la seva pertinència.
m
Teatre