tebaïna

C19H21NO3
f
Química
Farmàcia

Un dels alcaloides minoritaris constituents de l’opi, aïllat per primera vegada per Pelletier i Thiboumery l’any 1835.

És un sòlid cristal·lí òpticament actiu [α]1 5 D=-218,6° (en etanol), soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristal·lí, soluble en aigua. Hom l’obté de les seves fonts naturals. Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat. No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics.