No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI (2133-1991 aC), quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X (heracleopolitana), que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta. Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou (1567-1085 aC). És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte. A partir, però, de la dinastia XXI, perdé definitivament la capitalitat (el centre polític del país es desplaçà al Delta), bé que continuà essent la capital religiosa d’Egipte i del Sud fins quasi a la fi de l’època faraònica. Saquejada el 672 per Assarhaddon i el 665 per Assurbanipal, tornà a ésserho en el període ptolemaic (323-30 aC). Els primers segles de l’era cristiana acabà d’ésser destruïda per un terratrèmol. Tot això, juntament amb el fet que els coptes malmeteren alguns dels monuments i que les habitacions eren, a diferència dels temples, de tova, explica que només restin d’aquesta vasta aglomeració els santuaris de Karnak i de Luxor. Les restes més importants de la ciutat es troben a la vora esquerra del Nil, car allà s’aixequen, a més de les necròpolis de la Vall dels Reis, de la Vall de les Reines i de Šayḫ ‘Abd-al-Qurna, dels temples de Dayr al-Baḥrī i del Ramesseum i del poblat de Dayr al-Madīna, tres altres necròpolis: Dra Abu'l Nagga, que comprenia un cementiri dels sobirans de la dinastia XVII (perdut avui), un de civil de les XVIII i XIX, amb vint tombes, i l’anomenat “cementiri dels Antef”, monarques de la dinastia XI, situat al NE de Dra Abu'l Nagga; Assassif, on hi ha hipogeus (setze en total) de la dinastia XVIII (com el molt important de Kheruef) i, sobretot, de les XXV-XXVI, i finalment, Gurnat Murrayi, que conté un gran nombre de tombes, entre les quals destaca la de Huy, virrei de Núbia sota Tutankamon. Hi ha també, entre altres temples, el de Madīnat Habu, un dels millors dels existents, aixecat per Ramsès III, el qual construí, adossat a ell, el seu palau, avui perdut. Entre les curiositats d’aquesta zona hi ha els dos “colossos de Mèmnon”, que flanquejaven el temple funerari d’Amenofis III, destruït també.
Escena de cacera a la tomba de Nakht, Tebes
© Fototeca.cat-Corel