Els teclats emprats usualment en els ordinadors compatibles són bastant unificats en la pràctica, tot i que hi ha petites diferències entre els diferents models existents. Bàsicament, un teclat consta de tres parts clarament diferenciades. La part central és la més extensa i és anàloga al teclat d’una màquina d’escriure corrent, amb la disposició de les tecles de lletres i xifres ja coneguda i, per tant, amb les mateixes variants segons els països; el teclat més usual és l’anomenat QWERTY (nom format per les 6 primeres lletres de la primera fila), emprat en la majoria de països, però també n'hi ha d’altres com l’AZERTY, emprat a França. Hi ha, a més, alguna tecla especial com ALT, CTRL o ESC. Les altres dues parts del teclat, formades per les tecles auxiliars i les de funcions, són inexistents en les màquines d’escriure i serveixen per a fer operacions pròpiament informàtiques. Les tecles de funcions, numerades de F1 a F10 (F12 en els teclats més moderns, anomenats expandits), són disposades a la part esquerra (o actualment a la superior) del teclat principal o alfanumèric. Les tecles auxiliars són a la dreta del teclat principal i comprenen les quatre tecles de control del cursor (marcades amb les fletxes corresponents), el teclat numèric (d’1 a 9) i algunes tecles especials, com les d’esborrar caràcters, d’avanç i de retrocès de pàgina, d’inici i de final, etc.
m
Electrònica i informàtica
Teclat d’un ordinador