La majoria d’aquestes tècniques serveixen per a obtenir revestiments de natura molt diversa, i són cada vegada més importants en la conformació de peces per a l’aeronàutica, la construcció naval, la petroquímica i l’automoció, entre altres sectors. El procés és essencialment el següent. Hom alimenta un sistema de projecció (pistola de projecció) amb un filament o unes pólvores del material a projectar. Com a conseqüència de la transferència d’energia, el material ateny un estat de fusió o de semifusió. Aleshores un gas, com ara l’argó, el nitrogen, els mateixos gasos de combustió o l’aire, accelera les partícules del material cap al substrat que ha d’ésser recobert. Les partícules hi xoquen, es refreden i s’hi ancoren. La deposició continuada de partícules genera un revestiment d’un gruix que depèn de les condicions de la projecció. Segons l’estat tèrmic i cinètic de les partícules que arriben al substrat, el revestiment té una estructura o una altra, que determina les seves propietats: resistència a la temperatura, al desgast, a la corrosió, etc. Hom classifica aquestes tècniques, segons la font energètica utilitzada (flama, plasma, arc elèctric, etc), en: projecció de filament per flama, projecció de pólvores per flama, projecció per detonació, projecció per arc elèctric, etc. Les més recents són la projecció per plasma en atmosfera controlada (CAPS) i la projecció d’alta velocitat (HVOF), en què la temperatura pot atènyer 2 600°C i la velocitat de les partícules, 5 Mach.
f
Tecnologia