tedèum

m
Música
Cristianisme

Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.

El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus, que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí. Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400. La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa. Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra: Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák.