Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda. A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona. A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV: així a València (1373, 1392), Vilafranca del Penedès (1374), Barcelona (1386, 1394) i Mallorca (1391, 1395). El 1401 fou creat el gremi de Terrada. Durant el s XVI la indústria de la llana de Barcelona es regí per diverses ordinacions (1510, 1599), la majoria comunes a tots els gremis drapers, però d’altres limitades als teixidors, i orientades a mantenir el predomini exercit pels paraires —per exemple, la limitació del nombre de telers per mestre—. Durant la segona meitat del XVI es formaren gremis de teixidors a Sabadell (1559) i Alcoi (1590), i es redreçà el de Lleida (1599). Durant el s XVII sovintejaren els conflictes entre els paraires i els teixidors; a Barcelona es produïren veritables vagues el 1600, 1626 i 1684-89. A Mallorca se separaren dels flassaders el 1693, amb els quals havien estat units gremialment, com a València. Al s XVIII els gremis de teixidors de Barcelona i València sofriren un greu procés de proletarització, molt agreujat a partir del 1770, i que portà a l’extinció real del gremi pels volts del 1800, i finí així l’existència del teixidor com a menestral formalment independent.
f
m
Història
Oficis manuals