A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia. A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s. XIV (ordinacions del 1325 i el 1394) i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s. XV (1402, 1466), XVI (1550, 1599) i XVII (1662-69). Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria. Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli (Igualada, Cardona, Solsona), de lli i cotó (Reus 1583) i de lli i cànem; també es registraren unions amb oficis més diferenciats, com ara els corders i espardenyers (Martorell, 1636), flassaders i velers (Valls, 1775; Vic, 1705) i seders (Tarragona 1771). A la ciutat de València el gremi obtingué nombroses ordinacions. Els gremis de teixidors de lli i cànem eren molt importants a les poblacions situades al s. del Xúquer: Carcaixent (s. XVI), Ontinyent (ordinacions del 1743), Xàtiva (1765), Albaida (1774), Gandia (1766), etc. El 1765 es formà un nou gremi a Alacant. El d’Elx perdurà fins a la seva extinció, el 1830. Al contrari, el de València continuà existint com a associació voluntària (1869).
f
m
Història
Oficis manuals