Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama ( tela a dues cares per ordit ) o d’un ordit i dues trames ( tela a dues cares per trama ). Un dels ordits (o trames) produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit (o trama), els produeix a l’altra cara. Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents. Hom dóna el nom de tela de batan a la napa. La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc. Pot ésser metàl·lica (amb fils de bronze o coure), de seda natural, amb lligat de gasa, o de fils sintètics, amb lligat de gasa de volta o tafetà. És anomenada tela de Jouy un antic teixit de cotó, estampat, fabricat des del s XVIII a Jouy-en-Josas (Estat francès). Els seus dibuixos són de traç simple i d’un sol color, generalment blau, i són apreciats per a tapisseria. La tela de llengües o de llengos és un teixit de lli fabricat a mà a Mallorca des de molt antic, amb lligat de tafetà, caracteritzat pel fet de presentar en el sentit de l’ordit unes faixes esfumades de color blau, semblants al xiné, obtingudes per tintura parcial de les madeixes de fil o de les faixes d’ordit. La tela de paraigua és una tela amb ordit de seda i trama de cotó, o tota de seda o de fils sintètics, de textura molt regular i densa per evitar que l’aigua hi pugui passar. El seu lligat és de tafetà, sarja de tres o setí de cinc, i el voraviu és molt ample, resistent i decoratiu. Hom anomena tela doble o triple la que té dos (o tres) ordits i dues (o tres) trames que es lliguen entre ells formant dues (tres) teles superposades, separades o bé unides per un voraviu o per ambdós o bé en tota la seva superfície mitjançant punts de lligada. És anomenada tela no teixida una estructura fibrosa semblant a una tela però no formada per fils entreteixits, sinó per fibres orientades en totes direccions i entrellaçades o adherides entre elles. Per a fabricar-les hom prescindeix dels processos de filatura i de tissatge i parteix d’un vel o d’una napa de fibres procedents d’una carda o d’un batan adequats. La unió de les fibres, en el cas d’ésser termoplàstiques, és feta per mitjà d’escalfor. En tots els altres casos, hom aplica un producte que les adhereix.
f
Indústria tèxtil