Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39. Dirigida per Andreu Avel·lí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art (J.Gich), música i discs (O.Martorell), excursions (J.M.Armengou), lletres (M.Farreras), notes de lectura (J.Faulí), ciència (M.Lleget), aclariments lingüístics (J.Ibáñez i Sensarrich i, des del 1967, A.Jané), nova cançó (R.Pradas), dones (A.Isanda), actualitats (R.Saladrigas) i altres, i amb col·laboracions de P.Calders, J.Fuster, J.Vallverdú, À.Casas (creador del full Tuset Street —1967—, substituït després per La Pàgina Rosa) i un gran nombre d’historiadors, escriptors i periodistes catalans. Era publicat per l’editora del diari Tele-exprés. Al desembre del 1966 adoptà un format més reduït i millorà la presentació, que més tard inclogué il·lustracions en color. La crisi produïda principalment per l’atonia política i informativa de la premsa, controlada pel règim de Franco, portà a una suspensió temporal (estiu del 1969) que esdevingué definitiva (1970).