telecòpia

f

Procediment de transmissió de documents, texts, cartes, imatges, etc, mitjançant el telèfon, i reproducció sobre paper.

Té com a precedents la fototelegrafia ideada el 1860 per Casell i la belinografia ideada el 1907 per Bélin. En la telecòpia hom pot distingir tres fases: la lectura, la transmissió i la restitució. La lectura és feta mitjançant un escombratge electrònic i generalment hom fa una conversió analògica-digital a fi de fer una codificació de la informació abans de la transmissió. També es pot fer la transmissió analògica i aleshores varia el sistema de restitució. La transmissió és feta a través de la xarxa telefònica o mitjançant un enllaç per satèl·lit. Quan arriba a l’aparell del destinatari, és feta la restitució sobre un suport de paper. Aquest procediment rep també el nom de facsímil i telefax.