Podem distingir dos grups de sensors: els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat. Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones. Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofil·la (visible), la temperatura superficial de la mar (infraroig i microones), la salinitat (microones) o la intensitat del vent superficial (microones). A excepció de les observacions en l’espectre de microones, les altres observacions es veuen fortament afectades per l’atmosfera i no permeten obtenir mesures quan hi ha núvols; per aquest motiu els radars oceanogràfics fan servir radiació de microones. Entre aquests podem distingir entre dispersòmetres, que permeten recuperar el vent a la superfície de l’oceà, altímetres, que proporcionen el nivell del mar, l’altura de l’onatge i la intensitat del vent i radars d’obertura sintètica, que propocionen imatges de la rugositat de la superfície del mar i permeten estimar els corrents, el vent superficial i la presència de marees negres.
f
Geografia