El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon (que fa de transmissor), un auricular (que fa de receptor) i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades (com ara el disc de marcar); d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants. El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon, que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar; en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar. Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les seves característiques, principalment pel que fa referència als dispositius de trucada. En el telèfon de bateria local, la trucada és feta enviant un corrent altern mitjançant una magneto. En el telèfon de bateria central, la trucada s’origina quan hom despenja el microtelèfon, la qual cosa tanca un circuit que dóna lloc a l’encesa d’un llum en el quadre manual. En el telèfon automàtic, la trucada es produeix a través del disc de marcar, el qual, en el moviment de retrocés fins a la seva posició de repòs, interromp, amb una cadència perfectament regular, el corrent continu d’alimentació de la central tantes vegades com unitats té la xifra transmesa (hom dóna al 0 un valor de 10). Actualment hom ha substituït el disc de marcar per tecles, les quals, en ésser pitjades, envien a la central una combinació de dues freqüències entre cinc de preestablertes, com a identificació del dígit corresponent.
m