telencèfal

m
Biologia

Part anterior de l’encèfal que conté vesícules, derivada del prosencèfal.

Dóna lloc als hemisferis cerebrals, al bulb olfactiu i als ganglis basals del cervell. Mentre que el telencèfal en conjunt pren més i més importància —en funcions i en dimensions— en créixer en l’escala zoològica, la part més primitiva o rinencèfal disminueix en volum, però no en funcionalitat, i té un paper cabdal en el control de molts comportaments, de la memòria, de les emocions, etc, en els mamífers superiors.