televisió digital terrestre

TDT (sigla)

f
Electrònica i informàtica
Comunicació

Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres.

S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’ample de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius. El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT. El 2003, la Generalitat de Catalunya atorgà la primera concessió de TDT a una societat privada (Emissions Digitals de Catalunya, integrada principalment pel Grup Godó). El març del 2008 el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el pla d’actuació de la TDT amb l’objectiu de garantir-ne la cobertura arreu de Catalunya. El 3 d’abril de 2010 tingué lloc l’anomenada apagada analògica, per la qual la TDT substituí totalment el sistema de retransmissió analògic.