Fill il·legítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán. El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo. S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó. Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I (1352) i li fou permès el casament (1353) amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III. Tello rebutjà les forces enviades contra ell, però se sotmeté el 1356. Sospitós i perseguit per Pere I, hagué de fugir i fou exiliat, els seus béns foren confiscats i la seva muller fou morta per ordre del rei. Biscaia passà a ésser domini directe de la corona (1358). Participà en l’entrada a Castella del seu germà, el futur rei Enric II, el qual, un cop coronat, li retornà Biscaia (1366) i li confià el comandament de l’ala esquerra a la batalla de Nájera (1367), on una falsa maniobra seva contribuí a la derrota dels seus.