teloma

m

Botànica

Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.

D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors.