temperament

m
Psicologia

En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.

A diferència del caràcter —que representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable.