De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme. Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats. La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nul·la la influència de la calor interna de la Terra. No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol; ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar. Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera. Aquest decreixement és anomenat gradient vertical de la temperatura, i en una atmosfera tipus té un valor de 6,5°/km. La inclinació dels raigs solars i la duració del dia determinen les variacions periòdiques de la temperatura (diürna i anual). A més d’aquestes causes, tenen influència en la temperatura de l’aire altres fenòmens de caràcter aperiòdic, com ara el pas de fronts, la nuvolositat, les pluges, etc. Amb fins climatològics és enregistrada diàriament, en les estacions meteorològiques, la temperatura màxima, la mínima i la mitjana, com a semisuma de les dues anteriors.
f
Física
Meteorologia