El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts. Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores; però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada. L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un núvol de partícules ionitzades que, després d’ésser emeses per una zona eruptiva de la cromosfera solar, recorren la distància Sol-Terra a una velocitat de prop de 1 000 km/s. Quan aquest núvol arriba a les regions exteriors de l’atmosfera terrestre, algunes partícules són reflectides i tornen cap a l’espai, però les altres fan la volta a la Terra i engendren unes clapes de corrent elèctric que provoquen l’augment de la intensitat inicial. Nogensmenys, una part de les partícules que arriben a la Terra resten sotmeses al camp magnètic terrestre a l’interior de les zones de Van Allen. Hom ha observat també l’existència de pertorbacions del camp magnètic terrestre de molta menor intensitat, que semblen tenir un període de prop de 27 dies. Aquestes tempestats recurrents comencen d’una manera gradual, i hom suposa que llur origen són els corrents creats per un flux de partícules per petites regions de la superfície solar, en absència de tot altre fenomen eruptiu. Aquest flux és més difús i irregular que el que provoca les tempestats fortes, i les partícules corresponents, sotmeses al camp magnètic solar, giren amb el mateix període del Sol (27 dies), i a cada volta topen amb la Terra i en pertorben el camp magnètic. Totes les tempestats magnètiques, les fortes i les recurrents, tenen efectes importants sobre l’atmosfera terrestre: afecten el nombre d’aurores boreals i produeixen pertorbacions en les telecomunicacions.
f
Geologia
Astronomia