temps

m

Religió

Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, en tant que és característica dels déus i dels homes divinitzats.

Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà, que respon a la definició anterior, i el temps sagrat, constituït per moments temporals determinats (hores, dies, anys) que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes.