Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus. Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó.
Posteriorment, amb la crisi del petroli (1974), hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut. Hom parla d’horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’horari d’estiu quan al març s’avancen una hora.
En alguns casos, el temps oficial respon a motius polítics. A l’Estat espanyol, el 1942 el dictador Francisco Franco va establir com a hora oficial la d’Alemanya i Itàlia, per coordinar-la a la dels països de l’Eix, tot i que es trobaven en un fus horari diferent, i s'ha mantingut fins al segle XXI, malgrat les demandes de canvi.