tènia

cuc solitari, solitària

f

Zoologia

Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes , de l’ordre dels ciclofilidis, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidium i Hymenolepis .

L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos (el rostre) per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat (sobretot ocells i mamífers), amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen. La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants mil·límetres fins a uns quants metres.