La capital és Nashville-Davidson. Limita amb Kentucky i Virgínia al N, amb Geòrgia, Alabama i Mississipí al S, amb Carolina del Nord a l’E i amb Arkansas i Missouri a l’W. El territori comprèn diverses regions: d’E a W hi ha les cadenes dels Apalatxes (Unaka, Great Smoky), seguides per la vall del Tennessee oriental, limitada a l’W per l’altiplà del Cumberland (ric en mines de carbó) i, més a l’W, pels Rimlands, que limiten la conca central del Tennessee, que travessa l’estat en direcció S-N. L’extrem occidental és una plana de 150 m alt. Tot l’estat és inclòs en la conca del Mississipí, bé per aigües que hi aboquen directament, bé per les que hi van a través del Tennessee i del Cumberland, afluents de l’Ohio. A la conca de Nashville hom conrea tabac, soia, cotó i blat de moro, i hi ha mines de zinc, fosfats, mineral de coure i carbó. L’aprofitament del Tennessee per la Tennessee Valley Authority ha fet de l’estat un important productor d’electricitat. La indústria es concentra a Memphis, Knoxville, Nashville i Chattanooga: indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la fusta, papereres, de material elèctric, de la confecció, etc. La densitat és de 47 h/km2 (1996) i un 16% de la població és negra. A més de la capital, altres ciutats importants són Memphis (la més gran), Knoxville i Chattanooga. Explorat per espanyols i francesos als s. XVI i XVII, fou colonitzat, al s. XVIII, per colons de Virgínia i les Carolines i admès com a estat de la Unió (1796). Durant la guerra de Secessió formà part de la Confederació Sudista i fou un escenari bèl·lic molt actiu. El 1866 hi fou creat el Ku Klux Klan. Fou un estat agrari fins a la creació de la Tennessee Valley Authority. Les tensions racials hi han estat freqüents i el fonamentalisme protestant hi és força actiu.