tenor

m
Música

En la polifonia medieval, a partir del segle XII, fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l’organun i el discantus .

Més tard s’hi afegí una altra veu inferior, el bassus o contratenor bassus.