Teobald I de Navarra

el Trobador (snom.)
(Troyes, 30 de maig de 1201 — Pamplona, 14 de juliol de 1253)

Rei de Navarra (1234-53) i comte palatí de Xampanya (Teobald IV: 1201-53) i de Brie.

Fill pòstum del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra. Educat a la cort del rei Felip II de França, col·laborà amb Lluís VIII en la lluita contra els albigesos (1226). Arran de la mort de Sanç VII de Navarra fou nomenat rei de Navarra per la noblesa navarresa (1234), en contra de l’acord d’afillament mutu establert per Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó; s’inicià així la dinastia francesa de Xampanya a Navarra.

Realitzà una tasca legisladora, ordenant l’elaboració d’un Cartulari Magne i, probablement, la iniciació del Fur general de Navarra. El 1239 participà en una croada a Terra Santa predicada per Gregori IX, però els seus resultats foren migrats, tant per la manca d’organització com per les desavinences entre els prínceps cristians. Durant el seu regnat se solucionaren uns quants problemes pendents entre els jueus i el consejo de Tudela. El succeí el seu fill Teobald II.