Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França. Perdé Tours (1037-63) i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux. Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats; protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica. Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques; a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois, Chartres i Brie, i, a més, heretà el comtat de Xampanya el 1125.