Teodor Llorente i Falcó

(València, 1869 — València, 1949)

Teodor Llorente i Falcó

© Fototeca.cat

Periodista i escriptor, fill de Teodor Llorente i Olivares .

Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí (1911-49). Fou secretari de la societat Lo Rat-Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana (1940-49) i cronista provincial. Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo (1909), les versions de rondalles mallorquines aplegades per A.M.Alcover Cuentos maravillosos (1913) i Nuevos cuentos maravillosos (1928), la biografia Eduardo Escalante (1934) i l’estudi Mistral i Llorente (1932), i publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48), Miniaturas i Los valencianos en San Sebastián (1941), crònica de la vida dels valencians refugiats en aquella ciutat, durant la guerra civil, entre els quals ell mateix. Anotà els volums de l’epistolari del seu pare. Utilitzà els pseudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi del Fenollar , entre altres. Sota el títol Piadosa invocación (1941) publicà un recull d’articles (1928-29) del seu fill, Teodor Llorente i Monleon (València 1905 — 1936).