Il·lustrà llibres de bibliòfil, com el Quijote —amb 432 gravats—, obra en què esmerçà vint-i-un anys, Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada —amb 80 boixos—, i Bombardeig, de Miquel Dolç. Obtingué un centenar de premis espanyols i internacionals. Fou professor de gravat a Jerez, al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona (1953-58) i, a Madrid, de litografia a l’Escuela de Artes y Oficios i d’il·lustració a l’Escuela Superior de Bellas Artes. Fou, també, projectista de segells a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i acadèmic de San Fernando. Fou un artista fecund i coneixedor profund de la tècnica, recolzada en un gran domini del dibuix, la composició i el clarobscur.