Fill i successor d’Arcadi. De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta (414), i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard.
El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars. Tingué qüestions amb els vàndals (439) i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi; els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble; Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant: els cedí terres al s. del Danubi i els pagà un tribut anual (443). Durant el seu regnat tingué lloc el concili d’Efes (431), on, gràcies a l’actuació de Ciril, foren condemnats els partidaris de Nestori, patriarca de Constantinoble. També de la seva època és el Codi Teodosià (435-438). Embellí Constantinoble, on féu construir la universitat (425) i la muralla, que convertí la capital en la plaça més forta de l’Imperi. Tingué bones relacions amb l’emperador d’Occident, Valentinià III, casat amb la seva filla Eudòxia. El succeí la seva germana Pulquèria, amb el seu marit, el senador Marcià.