De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543. És un dels representants principals de la poesia macarrònica. El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai, la primera edició de les Maccheronee; l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers. Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema; en canvi, les obres d’inspiració religiosa (Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana, etc) són d’un escàs valor literari.