teologia dialèctica

f

Cristianisme

Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l’oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.

Subratllada per Kierkegaard (credo quia absurdum), tingué un representant notable en el primer Karl Barth. Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme.