teologia pastoral

f
Cristianisme

Ciència teològica sobre l’acció pastoral de l’Església, anomenada també teologia pràctica.

Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia. Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica. El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València. El de Barcelona publica la revista Quaderns de Pastoral.