Moviment teològic iniciat durant el decenni de 1930-40 per J.A. Jungmann i seguit per K. Rahner i M. Schmaus i d’altres, que, criticant el conceptualisme i desequilibri de la teologia imperant en el catolicisme, proposava de centrar-la, amb visió pastoral, en els elements essencials del querigma, és a dir, de l’anunci històric de la salvació.