teopasquisme

m
Cristianisme

Doctrina que atribueix al Verb encarnat, com a Déu, la sofrença i la mort.

Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida (hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”), aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat (Apol·linar de Laodicea i alguns monofisites), fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana (s. VI). La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II (534), per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble(553).